Archivo mensual: julio 2012

O faixa o caixa

En el seu article “O caixa o faixa” (La Vanguardia, 08/VII/2012), Jordi Barbeta fa servir l’expressió que l’encapçala en un sentit molt estès avui dia, però que al meu parer no s’adiu amb el sentit originari de la frase. La disjuntiva, que passat el temps ha esdevingut un lloc comú per a explicar la posició de qui ha de prendre una decisió arriscada jugant-s’hi el tot pel tot, la va plantejar el General Prim possiblement abans d’una batalla important, potser Castillejos, potser Tetuan. En qualsevol cas, l’ínclit militar i polític reusenc feia referència a la faixa de general d’una banda i a la caixa de morts, el taüt, de l’altra: l’èxit en la batalla li garantia la faixa, mentre que el fracàs el condemnava a la caixa. Així, doncs, és evident que el terme desitjable de l’oposició és la faixa i no la caixa, contràriament al que sembla atès l’ús que tot sovint se’n fa, per exemple l’article de Barbeta. De fet, és molt probable que originàriament la frase fos al revés: o faixa o caixa. Sens dubte tindria més sentit perquè és més lògic situar-se de primer moment en l’escenari desitjat, la faixa, i al cap i a l’últim en el desenllaç a evitar, la caixa. Tot i que probablement això ja fóra matèria per a un altre articulista de La Vanguardia com en Magí Camps, no fa falta dir que la polisèmia del mot “caixa” hi té molt a veure en aquesta confusió, sobretot quan hom s’obstina anant contra vent i marea en situar la caixa, en aquest cas els diners, al centre del debat públic.  

Deja un comentario

Archivado bajo La cuestión catalana, Nacional